Info > Press
La puresa dels paisatges íntims i interiors
per M. Palau
EL PUNT, 10 de mayo de 2005
Leo Wellmar (Stockholm, Suècia 1965) exposa a la galeria Alonso Vidal la seva sèrie més recent, Room, al costat d'una petita tria de quadres del seu projecte anterior. D'aquesta sèrie pasada, just a l'entrada de la céntrica galería es pot veure Entrance, una obra que mostra les solemnes i sempre misterioses portes d'entrada a un teatre. Comença l'espectacle. Aquest quadre, ja venut, se substituirà-si és que ja no s'ha substituït-per una altra peça brillant que llueix les cortines vermelles del teló. La sèrie Room fuig i defuig aquest vermell apassionat, aquesta sensació pública. Room son paisatges íntims de l'artista. El color blanc transmet una puresa absoluta. És la innocència d'uns espais que a tots ens fa la sensació haver vist en somnis. Les variacions són poques, però en canvi la riqueza del paisatge s'imposa. La llum, els reflexos, l'aspecte gairabé transparent dels arbres, del cel...Tot plegat, una lliçó lírica. A Open room, l'horitzó, franquejat pel cel i l'oceà, és penetrant.
L'equlibri s'expressa a Mystic room, mentre a Meeting point l'harmonia de la composició ens ajuda a veure el que l'omnipresent color blanc ens eclipsa. Els quadres semblen habitar en el transit entre el món real i el dels somnis.
volver atrás
per M. Palau
EL PUNT, 10 de mayo de 2005
Leo Wellmar (Stockholm, Suècia 1965) exposa a la galeria Alonso Vidal la seva sèrie més recent, Room, al costat d'una petita tria de quadres del seu projecte anterior. D'aquesta sèrie pasada, just a l'entrada de la céntrica galería es pot veure Entrance, una obra que mostra les solemnes i sempre misterioses portes d'entrada a un teatre. Comença l'espectacle. Aquest quadre, ja venut, se substituirà-si és que ja no s'ha substituït-per una altra peça brillant que llueix les cortines vermelles del teló. La sèrie Room fuig i defuig aquest vermell apassionat, aquesta sensació pública. Room son paisatges íntims de l'artista. El color blanc transmet una puresa absoluta. És la innocència d'uns espais que a tots ens fa la sensació haver vist en somnis. Les variacions són poques, però en canvi la riqueza del paisatge s'imposa. La llum, els reflexos, l'aspecte gairabé transparent dels arbres, del cel...Tot plegat, una lliçó lírica. A Open room, l'horitzó, franquejat pel cel i l'oceà, és penetrant.
L'equlibri s'expressa a Mystic room, mentre a Meeting point l'harmonia de la composició ens ajuda a veure el que l'omnipresent color blanc ens eclipsa. Els quadres semblen habitar en el transit entre el món real i el dels somnis.
volver atrás
