Info > Prensa
WELLMAR CREA UN FORT CONTRAST SITUANT ELS SEUS PAISATGES ETERIS AL COR DE BARCELONA
per Pep Forns
EL 3DEVUIT, 21 de setembre de 2001
Terra, vent i foc, així es titula l'exposiciò que la sadurninenca Leo Wellmar té oberta al cor de Barcelona fins al proper 29 de setembre.
Per a un apersona que no fa gaire més d'un any que es dedica intensament a la creació artística suposa un gran repte mostrar la seva obra a la céntrica galería Jordi Barnadas.
Els paisatges misteriosos, els ocells i els troncs de Leo Wellmar están a l'abast aquests diez dels vianants que caminen per Consell de Cent, entre passeig de Gracia i la Rambla de Catalunya. El fet d'exposar en un espai tan privilegiat i que algunes de les obres siguin visibles desde el carrer facilita que moltes persones estiguin descobrint l'original proposta pictórica d'aquesta sadurninenca d'origen suec.
La gent que entra a la galería observa, es deixa transportar fins a paisatges remots per l'artista, i després torna i comenta la jugada amb la persona que té al costat.
En uns casos l'observador se sent especialmente atret per les illes-espessures verdes enmig d'un ambient glacial; altres es decantan pels troncs-fragments d'arbres plens d'informació- o pels ocells –aus que planegen sense tenir un rumb massa definit-, i n'hi ha que queden subjugats per l'immens bosc d'arbres completamnet nus que, per cause de la seva gran dimensió, és interessant contemplar tant des de baix com des de la primera planta de la galería.
La força del blanc
Per bé que hi ha algunes notes de color, el blanc és el gran referent dels quadres de Wellmar. El món d'aquesta artista parteix d'una pura i inquietant blancor que ho envaeix gairabé tot, però que no pot evitar que enmig d'aquesta inmensa boira es vagin fent presents amb insitència un determinant tipus d'imatges.
Leo Wellmar ens convida a la contemplació-una cadira nuida que ens espera o uns globus que llisquen per l'aire-, i a adoptar una actitud serena davant la vida. Què passarà quan aquesta puresa blanca sigui trangredida amb més contundencia? Cap a on evolucionarà la pintura de Wellmar? Són preguntes que sorgeixen seguint el circuit pictòric de l'exposició i que potser ni la mateixa artista ens pot respondre encara. Sigui com sigui, el contrast entre la seva proposta i el brogit i l'enrenou que l'espectador es trova quan abandona aquesta sala d'art i retorna als sorolls i les llums de la gran ciutat crea un fort impacte que convida a la reflexió.
Per aquesta artista apadrinada per la galería Sicart de Vilafranca exposar a Barcelona, a l'abast de tots els ulls crítics de la capital, és un autèntic repte i la possibilitat d'obtenir la revàlida després de les exposicions individuals de Vilafranca i Xerès i de diverses col.lectives, com ara la queja va fer a la mateixa galería Jordi Barnadas. I la veritat tés que, després de les primeres crítiques, tot apunta en una bona direcció.
Els que vulguin tener opinió propia sobre Terra, vent i foc -la traducció catalana d'Earth, wind & fire (Leo Wellmar titula les seves obres en anglès)- poden acostar-se al 347 del Carrer Consell de Cent els dilluns a la tarda i la resta de dies-exceptuant diumenges i festius-tant al matí com a la tarda.
volver atrás
per Pep Forns
EL 3DEVUIT, 21 de setembre de 2001
Terra, vent i foc, així es titula l'exposiciò que la sadurninenca Leo Wellmar té oberta al cor de Barcelona fins al proper 29 de setembre.
Per a un apersona que no fa gaire més d'un any que es dedica intensament a la creació artística suposa un gran repte mostrar la seva obra a la céntrica galería Jordi Barnadas.
Els paisatges misteriosos, els ocells i els troncs de Leo Wellmar están a l'abast aquests diez dels vianants que caminen per Consell de Cent, entre passeig de Gracia i la Rambla de Catalunya. El fet d'exposar en un espai tan privilegiat i que algunes de les obres siguin visibles desde el carrer facilita que moltes persones estiguin descobrint l'original proposta pictórica d'aquesta sadurninenca d'origen suec.
La gent que entra a la galería observa, es deixa transportar fins a paisatges remots per l'artista, i després torna i comenta la jugada amb la persona que té al costat.
En uns casos l'observador se sent especialmente atret per les illes-espessures verdes enmig d'un ambient glacial; altres es decantan pels troncs-fragments d'arbres plens d'informació- o pels ocells –aus que planegen sense tenir un rumb massa definit-, i n'hi ha que queden subjugats per l'immens bosc d'arbres completamnet nus que, per cause de la seva gran dimensió, és interessant contemplar tant des de baix com des de la primera planta de la galería.
La força del blanc
Per bé que hi ha algunes notes de color, el blanc és el gran referent dels quadres de Wellmar. El món d'aquesta artista parteix d'una pura i inquietant blancor que ho envaeix gairabé tot, però que no pot evitar que enmig d'aquesta inmensa boira es vagin fent presents amb insitència un determinant tipus d'imatges.
Leo Wellmar ens convida a la contemplació-una cadira nuida que ens espera o uns globus que llisquen per l'aire-, i a adoptar una actitud serena davant la vida. Què passarà quan aquesta puresa blanca sigui trangredida amb més contundencia? Cap a on evolucionarà la pintura de Wellmar? Són preguntes que sorgeixen seguint el circuit pictòric de l'exposició i que potser ni la mateixa artista ens pot respondre encara. Sigui com sigui, el contrast entre la seva proposta i el brogit i l'enrenou que l'espectador es trova quan abandona aquesta sala d'art i retorna als sorolls i les llums de la gran ciutat crea un fort impacte que convida a la reflexió.
Per aquesta artista apadrinada per la galería Sicart de Vilafranca exposar a Barcelona, a l'abast de tots els ulls crítics de la capital, és un autèntic repte i la possibilitat d'obtenir la revàlida després de les exposicions individuals de Vilafranca i Xerès i de diverses col.lectives, com ara la queja va fer a la mateixa galería Jordi Barnadas. I la veritat tés que, després de les primeres crítiques, tot apunta en una bona direcció.
Els que vulguin tener opinió propia sobre Terra, vent i foc -la traducció catalana d'Earth, wind & fire (Leo Wellmar titula les seves obres en anglès)- poden acostar-se al 347 del Carrer Consell de Cent els dilluns a la tarda i la resta de dies-exceptuant diumenges i festius-tant al matí com a la tarda.
volver atrás
