Info > Prensa
WELLMAR EXPOSA SIMULTÀNIAMENT A MADRID I BARCELONA UNS PAISATGES TACATS DE VERMELL
per Pep Forns
EL 3DEVUIT, 3 d'octubre del 2003
L'artista sadurninenca d'origen suec acaba d'inaugurar una individual a Jordi Barnadas de Barcelona i una col.lectiva a Carmen de la Calle, a Madrid.
Aquesta és la setmana de Leo Wellmar, una sadurninenca d'origen suec que viu un momento creatiu i personal especialmente dolç. Dimecres va inaugurar exposició individual a la Galeria Jordi Barnadas, al mític carrer de l'art de Barcelona, i l'endemà es va poder comprobar que la seva obra tenia una presencia notable en la col.lectiva que Carmen de la Calle ha organitzat per inaugurar la seva galería de Madrid.
Mesos intensos de treball a l'estudi preparant teles i després resulta que els dos galeristes –el de Madrid i el de Barcelona- programen la inauguració de les exposicions per al mateix dia, el 2 d'octubre. Leo Wellmar té moltes virtuts però, com ja us podeu imaginar, no disposa encara del do de la ubiqüitat i va ser necessari moure lleugerament una de les dues dates per evitar la coincidencia. Al final, dimecres a Barcelona –inauguració, canapés, copes i sopar- i dijous a Madrid, -inauguració, canapés, copes i sopar-, amb un viatge d'avió pel mig.
El vermell de Falum
Wellmar va viure pocs anys a Suècia perquè molt aviat van començar els viatges familiars motivats per la professió del pare-un enginyer molt especialitzat- i això li va permetre, a la Leo, agafar distància respecte a les seves arrels. El seu periple personal va conduir-la finalment al Penedès, on va estimar el seu marit i li va fer costat fins a la mort. Aquest trauma personal la va empènyer a provar-se com a artista, quelcom que sempre havia estat present a la seva vida, i va descubrir que la pintura és realment el seu mitjà d'expressió per treure les angoixes vitals i canalitzar les moltes idees que bullen de la seva ment creativa. "Ara n'estic plenament convençuda, i això em dóna serenitat i em fa ser menys tímida a l'hora d'expressar-me", comenta l'artista.
La pintura va ser una teràpia que li ha servit, a la vegada, per descubrir la seva veritable vocació. I quan va agafar els pinzells, de seguida van sortir aquets paisatges blancs, impregnats d'una quietud misteriosa i suggerent que impregnen les seves teles. Era el seu particular retorn a Suècia, un país en el qual ella diu sentir-se estrangera actualmente encara que hi vagi de tant en tant a veure els seus germans. La distancia li ha donat, però, una objectivitat sobre aquell paisatge que dificilment està a l'abast d'un artista que hi hagi de conviure diàriament. Suècia s'ha convertit en la seva font d'inspiraciò, ja sigui per mitjà dels records o d'algunes visites llampec que aprofita per fer fotografíes o prendre apunts.
La pintura de Wellmar és un estudi de la llum i l'ombra, dels reflexos sobre l'aigua, de la il.luminació. Els clars i els obscurs, els blancs i el negres, han acaparat sovint el mon dels colors i les tonalitats en la seva obra, però aquest darrer any ha sorgit amb força el vermell de Falun acompanyant el nou enamorament que torna a il.luminar la seva vida.
Es tracta d'un vermell molt especial que s'aconsegueix combinant el coure que s'extreu de les mines de Falun amb altres materials i que s'utilitzen per pintar, sobretot al sud de Suècia, les seves caracterítiques cases de fusta. Aquest vermell ha envaït l'obra de Wellmar i l'ha dotat de molts més matisos.
Carrers d'una ciutat
Les teles que aquests dies exposa Leo Wellmar a Madrid i Barcelona han guanyat amb riqueza cromática i amb expressivitat sense trair l'essència del seu art.
Les seves pintures són ara com carrers ben diferents d'una mateixa ciutat. Si sorprèn veure com algunes de les seves peces que incorporen el vermell de Falun són gairabé abstractes, també crida l'atenciò la major presencia d'habitatges-un element de referències humanes-al costat de la natura.
Però potser les obres mes impactants i misterioses siguin aquestes masses blanques o negres amb una caseta minúscula al mig que l'artista ha batejat amb els noms de En el centre del cor i En el centre de l'ànima.
L'activitat expositora de Leo Wellmar d'aquest 2003 que es va iniciar per tercer any consecutiu amb una exitosa presencia a la fira ARCO de Madrid, culminarà a la capital de l'Estat a mitjan de desembre amb una individual a la galería Carmen de la Calle.
volver atrás
per Pep Forns
EL 3DEVUIT, 3 d'octubre del 2003
L'artista sadurninenca d'origen suec acaba d'inaugurar una individual a Jordi Barnadas de Barcelona i una col.lectiva a Carmen de la Calle, a Madrid.
Aquesta és la setmana de Leo Wellmar, una sadurninenca d'origen suec que viu un momento creatiu i personal especialmente dolç. Dimecres va inaugurar exposició individual a la Galeria Jordi Barnadas, al mític carrer de l'art de Barcelona, i l'endemà es va poder comprobar que la seva obra tenia una presencia notable en la col.lectiva que Carmen de la Calle ha organitzat per inaugurar la seva galería de Madrid.
Mesos intensos de treball a l'estudi preparant teles i després resulta que els dos galeristes –el de Madrid i el de Barcelona- programen la inauguració de les exposicions per al mateix dia, el 2 d'octubre. Leo Wellmar té moltes virtuts però, com ja us podeu imaginar, no disposa encara del do de la ubiqüitat i va ser necessari moure lleugerament una de les dues dates per evitar la coincidencia. Al final, dimecres a Barcelona –inauguració, canapés, copes i sopar- i dijous a Madrid, -inauguració, canapés, copes i sopar-, amb un viatge d'avió pel mig.
El vermell de Falum
Wellmar va viure pocs anys a Suècia perquè molt aviat van començar els viatges familiars motivats per la professió del pare-un enginyer molt especialitzat- i això li va permetre, a la Leo, agafar distància respecte a les seves arrels. El seu periple personal va conduir-la finalment al Penedès, on va estimar el seu marit i li va fer costat fins a la mort. Aquest trauma personal la va empènyer a provar-se com a artista, quelcom que sempre havia estat present a la seva vida, i va descubrir que la pintura és realment el seu mitjà d'expressió per treure les angoixes vitals i canalitzar les moltes idees que bullen de la seva ment creativa. "Ara n'estic plenament convençuda, i això em dóna serenitat i em fa ser menys tímida a l'hora d'expressar-me", comenta l'artista.
La pintura va ser una teràpia que li ha servit, a la vegada, per descubrir la seva veritable vocació. I quan va agafar els pinzells, de seguida van sortir aquets paisatges blancs, impregnats d'una quietud misteriosa i suggerent que impregnen les seves teles. Era el seu particular retorn a Suècia, un país en el qual ella diu sentir-se estrangera actualmente encara que hi vagi de tant en tant a veure els seus germans. La distancia li ha donat, però, una objectivitat sobre aquell paisatge que dificilment està a l'abast d'un artista que hi hagi de conviure diàriament. Suècia s'ha convertit en la seva font d'inspiraciò, ja sigui per mitjà dels records o d'algunes visites llampec que aprofita per fer fotografíes o prendre apunts.
La pintura de Wellmar és un estudi de la llum i l'ombra, dels reflexos sobre l'aigua, de la il.luminació. Els clars i els obscurs, els blancs i el negres, han acaparat sovint el mon dels colors i les tonalitats en la seva obra, però aquest darrer any ha sorgit amb força el vermell de Falun acompanyant el nou enamorament que torna a il.luminar la seva vida.
Es tracta d'un vermell molt especial que s'aconsegueix combinant el coure que s'extreu de les mines de Falun amb altres materials i que s'utilitzen per pintar, sobretot al sud de Suècia, les seves caracterítiques cases de fusta. Aquest vermell ha envaït l'obra de Wellmar i l'ha dotat de molts més matisos.
Carrers d'una ciutat
Les teles que aquests dies exposa Leo Wellmar a Madrid i Barcelona han guanyat amb riqueza cromática i amb expressivitat sense trair l'essència del seu art.
Les seves pintures són ara com carrers ben diferents d'una mateixa ciutat. Si sorprèn veure com algunes de les seves peces que incorporen el vermell de Falun són gairabé abstractes, també crida l'atenciò la major presencia d'habitatges-un element de referències humanes-al costat de la natura.
Però potser les obres mes impactants i misterioses siguin aquestes masses blanques o negres amb una caseta minúscula al mig que l'artista ha batejat amb els noms de En el centre del cor i En el centre de l'ànima.
L'activitat expositora de Leo Wellmar d'aquest 2003 que es va iniciar per tercer any consecutiu amb una exitosa presencia a la fira ARCO de Madrid, culminarà a la capital de l'Estat a mitjan de desembre amb una individual a la galería Carmen de la Calle.
volver atrás
