Info > Prensa
Leo Wellmar incorpora nous colors als seus paisatges i explora alters temàtiques
por Pep Forns
EL 3 DE VUIT, 13 de mayo de 2005
Després d'haver deixat el Penedès, l'artista sueca s'ha instal.lat a Barcelona i ara exposa "Room" a la galería barcelonina del vendrellenc Alonso Vidal.
Encara que feia temps que no en sabíem res, per sort Leo Wellmar (Estocolm, 1965) segueix pintant paisatges-ara també alguns interiors-amb el seu estil inconfusible. Aquets diez es pot veure la seva darrera exposició a la céntrica Galeria Alonso Vidal de Barcelona. A Room podem contemplar Wellmar en estat pur i intuir quins són els seus nous interessos pictòrics.
En una deliciosa galeria subterrània a la qual s'hi accedeix baixant les escales del numero 13 del carrer Fontanella, a tocar a de la Plaça Catalunya, Leo Wellmar desplega prop d'una veintena de teles que semblen apuntar una etapa de transició i canvi. Dic això perquè al costat dels paisatges brumosos i melancòlics que jal i coneixem, i que cad vegada están més plens d'arbres, i de reflexes acuosos, aquesta artista sueca amb segell penedesenc comença a ampliar la seva paleta de colors i temas, i acompaña decididamente els blancs i els grisos, amb blaus, vermells, vers i terrossos. Pel que fa a la temática, Wellmar no abandona la tera i l'aigua, però experimenta també amb els cels, les cases i els espais interiors d'alguns dels edificis que l'han captivat més.
Room, el títol de l'exposició, no fa referencia només a aquestes habitacions vermelles que Leo Wellmar recrea allunyant-se com sempre del realisme fotogràfic pel qual no està gens interessada, sinó també a aquests espais més amplis-interiors i sobretot exteriors-que continúen marcant bona part de la seva obra pictórica. A la nova exposició barcelonina, Wellmar combina formats molt diferents, que van des de la tela generosa del 200x200 fins a la minúscula del 27x27. En tots dos formats assaja amb èxit un paisatge de blaus sobre un cel nuvulós i mar profund, que es converteix en un dels punts forts d'aquesta atractiva selección. Entre els paisatges, també resulta extraordinàriament interessant contemplar l'habilitat de l'artista per despullar el quadre jugant amb el blanc-el seu color de referencia- per proposar-nos una mena de romboide o d'esfera al centre de la tela. Les taques de vermell, generalment per assenyalar la presencia de les cases i la vida que podem intuir al seu interior, és un altre recurs cada vegada més emprat.
Façanes i interiors
Però està clar que Wellmar està experimentat i es proposa a ella mateixa nous reptes. És per això que s'arrisca a fer un subtil paissatge nevar jugant només amb diferents tonalitats de blac, o que prova d'acolorir els seus arbres amb tonalitats verdoses i introduir també els colors terrossos. Ara bé, potser el més intrigant de tot sigui aquesta façana d'un edifici de Bordeus que fa cantonada i que l'artista opta per deixar suspès en l'aire. En fa dues versions, el positiu i el negatiu, que es complementen i que l'espectador agraeix de poder veure plegades. D'altra banda, els interiors vermellosos, sobretot el d'aquest sofà classic, avellutat, que Wellmar situa en un entorn de luxe, a mig camí del record i el somni, obren una nova via en el Treball creatiu d'aquesta artista sueca que desrés de haver deixat el Penedès-va viure molts anys a Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia-ara s'ha instal.lat a viure i treballar a Barcelona.
Després d'haver anat quatre anys seguits s l'ARCO de Madrid, la fira d'art contemporàni per excelencia de l'Edtat español, de la mà de Carmen de la Calle, i haver obtingut un notable èxit, aquest 2005 l'obra de Wellmar ha faltat a la cita perquè la seva galerista no va ser seleccionada. Val la pena recordar que l'any passat, Leo Wellmar va fer tres importants exposicions individuals a la Fundació Provincial de Cultura de Cadis, a la Galeria Fucares dÁlmagro i a la seva ciutat natal, Estocolm, totes elles amb molt bona acollida de crítica i el que és més important, amb moltes vendes. Ara, ja sense l'aixopluc de Carmen de la Calle, Wellmar fa la primera individual d'aquest 2005 a la galería d'un vendrellenc –Alonso Vidal- de llarga i reconeguda trajectòria en el món de l'art que acaba de participar a la fira de Franckfurt. Leo Wellmar elogia la professionalitat de Vidal, i el galerista està encantat amb la seva troballa. L'exposició servei també per celebrar el primer aniversari de la galería, ja que abans Alonso Vidal havia treballat per altres galeristes.
volver atrás
por Pep Forns
EL 3 DE VUIT, 13 de mayo de 2005
Després d'haver deixat el Penedès, l'artista sueca s'ha instal.lat a Barcelona i ara exposa "Room" a la galería barcelonina del vendrellenc Alonso Vidal.
Encara que feia temps que no en sabíem res, per sort Leo Wellmar (Estocolm, 1965) segueix pintant paisatges-ara també alguns interiors-amb el seu estil inconfusible. Aquets diez es pot veure la seva darrera exposició a la céntrica Galeria Alonso Vidal de Barcelona. A Room podem contemplar Wellmar en estat pur i intuir quins són els seus nous interessos pictòrics.
En una deliciosa galeria subterrània a la qual s'hi accedeix baixant les escales del numero 13 del carrer Fontanella, a tocar a de la Plaça Catalunya, Leo Wellmar desplega prop d'una veintena de teles que semblen apuntar una etapa de transició i canvi. Dic això perquè al costat dels paisatges brumosos i melancòlics que jal i coneixem, i que cad vegada están més plens d'arbres, i de reflexes acuosos, aquesta artista sueca amb segell penedesenc comença a ampliar la seva paleta de colors i temas, i acompaña decididamente els blancs i els grisos, amb blaus, vermells, vers i terrossos. Pel que fa a la temática, Wellmar no abandona la tera i l'aigua, però experimenta també amb els cels, les cases i els espais interiors d'alguns dels edificis que l'han captivat més.
Room, el títol de l'exposició, no fa referencia només a aquestes habitacions vermelles que Leo Wellmar recrea allunyant-se com sempre del realisme fotogràfic pel qual no està gens interessada, sinó també a aquests espais més amplis-interiors i sobretot exteriors-que continúen marcant bona part de la seva obra pictórica. A la nova exposició barcelonina, Wellmar combina formats molt diferents, que van des de la tela generosa del 200x200 fins a la minúscula del 27x27. En tots dos formats assaja amb èxit un paisatge de blaus sobre un cel nuvulós i mar profund, que es converteix en un dels punts forts d'aquesta atractiva selección. Entre els paisatges, també resulta extraordinàriament interessant contemplar l'habilitat de l'artista per despullar el quadre jugant amb el blanc-el seu color de referencia- per proposar-nos una mena de romboide o d'esfera al centre de la tela. Les taques de vermell, generalment per assenyalar la presencia de les cases i la vida que podem intuir al seu interior, és un altre recurs cada vegada més emprat.
Façanes i interiors
Però està clar que Wellmar està experimentat i es proposa a ella mateixa nous reptes. És per això que s'arrisca a fer un subtil paissatge nevar jugant només amb diferents tonalitats de blac, o que prova d'acolorir els seus arbres amb tonalitats verdoses i introduir també els colors terrossos. Ara bé, potser el més intrigant de tot sigui aquesta façana d'un edifici de Bordeus que fa cantonada i que l'artista opta per deixar suspès en l'aire. En fa dues versions, el positiu i el negatiu, que es complementen i que l'espectador agraeix de poder veure plegades. D'altra banda, els interiors vermellosos, sobretot el d'aquest sofà classic, avellutat, que Wellmar situa en un entorn de luxe, a mig camí del record i el somni, obren una nova via en el Treball creatiu d'aquesta artista sueca que desrés de haver deixat el Penedès-va viure molts anys a Sant Llorenç d'Hortons i Sant Sadurní d'Anoia-ara s'ha instal.lat a viure i treballar a Barcelona.
Després d'haver anat quatre anys seguits s l'ARCO de Madrid, la fira d'art contemporàni per excelencia de l'Edtat español, de la mà de Carmen de la Calle, i haver obtingut un notable èxit, aquest 2005 l'obra de Wellmar ha faltat a la cita perquè la seva galerista no va ser seleccionada. Val la pena recordar que l'any passat, Leo Wellmar va fer tres importants exposicions individuals a la Fundació Provincial de Cultura de Cadis, a la Galeria Fucares dÁlmagro i a la seva ciutat natal, Estocolm, totes elles amb molt bona acollida de crítica i el que és més important, amb moltes vendes. Ara, ja sense l'aixopluc de Carmen de la Calle, Wellmar fa la primera individual d'aquest 2005 a la galería d'un vendrellenc –Alonso Vidal- de llarga i reconeguda trajectòria en el món de l'art que acaba de participar a la fira de Franckfurt. Leo Wellmar elogia la professionalitat de Vidal, i el galerista està encantat amb la seva troballa. L'exposició servei també per celebrar el primer aniversari de la galería, ja que abans Alonso Vidal havia treballat per altres galeristes.
volver atrás
