LECTURES INQUIETANTS
per
Jaume Vidal
EL PAIS - BULEVAR, 20 de setembre de 2001
Leo Wellmar (Estocolm, 1965) té una pintura que bé podía representar la mirada melanconiosa del spaisatges del seu país, almenys amb la perspectiva que s'en pot tenir des de la Mediterrania. La seva mirada desenfocada té molt d'enyorança, de fidelitat a unes arrels.
Però a més d'espais físics, els paisatges de Wellmar també son estats anímics. Quan pinta una illa solitària, l'artista expressa la soledat. Ara hi apareixen ocells, als quadres, que segons Juan-Eduardo Cirlot al seu
Diccionario de símbolos han estat tradicionalment la representacio de l'espiritualitat. És potser per això que el réflex de serenor pot ser-hi present en la projecció sensitiva de les obres. Un altre signe indicatiu del canvi de Wellmar és la insinuació cromática, com si els nuvols que sempre donen aquesta sensación grisa haguessin escampat per donar pas a una presencia mes evident del color. Aquets treballs son un veritable termòmetre de les sensacions anímiques de l'artista.
volver atrás