Info > Prensa
LINIES CREUADES
por Jaume Vidal
EL PAIS - BULEVAR, 16 d'octubre del 2003
La galería Loft, amb seus a París i Hong Kong, i especialitzada en art d'avantguarda xinès, s'instal.la a Barcelona traçant unes curioses línies al mapamundi artístic. Una cosa que ja va fer la sueca Leo Wellmar quan es va instal.lar a Catalunya. Tantmateix, els seus quadres són encara un clar réflex dels inquietants, freds i solitaris paisatges nòrdics. L'escultor Camí ha traçat dues línies creuades formades per la materia i la memoria, la confluència de totes dues dóna forma al seu nou treball.
L'artista Leo Wellmar (1965) segueix pels gélids camins paisatgístics que han condicionat la seva obra al llarg dels darrers anys. Podríem dir que aquells que ja coneixen la seva pintura, en aquesta nova exposició la identificaran rápidament, però també es ben segur que hit trobaran alguna cosa nova. Si els paisatges de Wellmar sempre han tingut un aire inquietant-boscos solitaris, cases que no mostren els seus hostes, llacs de neguitosa tranquil.litat-, ara a les hipotètiques pors que amaguen els seus solitaris indrets hi suma les inquietuds més existencialistes, a força de donar un cert toc metafísic a pintures on apareixen cases envoltades de no res i petits refugis prefabricats que no sap ben bé a qui aixopluguen. Al cromatisme bitonal de l'artista, un tret habitual, s'hi afegeix ara l'impactant ús del vermell en algunes de les peces, i la reducció a tonalitats de blanc en d'altres.
volver atrás
por Jaume Vidal
EL PAIS - BULEVAR, 16 d'octubre del 2003
La galería Loft, amb seus a París i Hong Kong, i especialitzada en art d'avantguarda xinès, s'instal.la a Barcelona traçant unes curioses línies al mapamundi artístic. Una cosa que ja va fer la sueca Leo Wellmar quan es va instal.lar a Catalunya. Tantmateix, els seus quadres són encara un clar réflex dels inquietants, freds i solitaris paisatges nòrdics. L'escultor Camí ha traçat dues línies creuades formades per la materia i la memoria, la confluència de totes dues dóna forma al seu nou treball.
L'artista Leo Wellmar (1965) segueix pels gélids camins paisatgístics que han condicionat la seva obra al llarg dels darrers anys. Podríem dir que aquells que ja coneixen la seva pintura, en aquesta nova exposició la identificaran rápidament, però també es ben segur que hit trobaran alguna cosa nova. Si els paisatges de Wellmar sempre han tingut un aire inquietant-boscos solitaris, cases que no mostren els seus hostes, llacs de neguitosa tranquil.litat-, ara a les hipotètiques pors que amaguen els seus solitaris indrets hi suma les inquietuds més existencialistes, a força de donar un cert toc metafísic a pintures on apareixen cases envoltades de no res i petits refugis prefabricats que no sap ben bé a qui aixopluguen. Al cromatisme bitonal de l'artista, un tret habitual, s'hi afegeix ara l'impactant ús del vermell en algunes de les peces, i la reducció a tonalitats de blanc en d'altres.
volver atrás
